Mort d'un heroi romàntic de Manel

Un cosí de ma mare tenia
un buffet però esperà a la ciutat.
Fa molts anys van enviar-mhi
com a jove passant d'advocat.
Vaig trobar una cambra senzilla,
una taula, un llit i un mirall,
i arribava que era nit tancada
que en alguna taberna del centre s'havia fet tard.

Al replà, la senyora manresa
passava les hores cosint,
però aquell dia semblava alterada,
va aproparse nerviosa i va dir:
disculpi no sap com odio
venir a demanar-li favors,
linquili del tercer aquest migdia
estava com boig i ara pico i no respon.

A la llum dun immens canelobre,
vaig obrir-me pas en la foscor,
avançant entre ombres de mobles,
repassava les habitacions,
vaig sentir uns gossos que somicaven,
vaig seguir la pista dels plors
i senyors, com sabran, vaig trobar-me
un gran heroi romàntic mort al menjador.

I tenia una nota ridicula arrugada entre les mans.
Plena de dits que jugaven amb trenes
de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.

Poc després linspector s'apuntava
el contacte d'un familiar,
un germà que vivia a la costa
amb qui celebraven els anys,
van tancar-li els dos ulls amb tendresa,
van tapar-lo amb un llençol blanc,
en silenci tothom glopejava
el te verd que havia escalfat la mestra del quart.

Un mossèn va pregar un pare nostre
amb un fil de veu mort de son.
al costat vam reunirnos els homes
per mirar de treure el cos
i estirant uns turmells sense vida
vaig sortir d'aquell menjador
la senyora manresa patia
per lamor de déu vigilin amb els cops.

Al carrer la carrossa esperava
el cotxer es distreia oserbant
uns soldats de permís que cantaven
sota la llum dels fanals.
Vam comptar fins a tres per a fer força
per a pujar el cadàver a dalt.
un vent fred va gelar laire
un fuet petant amb mandra
va fer arrancar els cavalls.

I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans,
plena de crits en el buit de deisig,
violents de tempestes que enterren vaixells dins el mar.
Plena de dones rient dun sanguinolents de bellesa
que no deixa espai per a pensar.
Plena de muses ferides per sempre
per claus rovellats amb cançons de poetes vulgars.
plena de salts infinits on t'esperen immòbils
per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç,
plena de bèsties baboses a punt d'enfrontar-se
en combat és igual amb els presos cristians
plena de nens espantats que miren si arriben
els pares sota la pluja constant.
Plena de joves erectes que arramben
pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams,
plena de braços que s'alcen i paren un taxi sortint
de sopars amb amics que se'n van,
plena de creu-me, ho intento però
a estones sospito morena que això no s'aturarà mai.