Ciencia-ficció de Els Amics De Les Arts

Saps? Una empresa japonesa,
té un prototip de màquina capaç
d'esborrar-te els records.
Jo vaig veure-hi la manera
i vaig escriure per participar
a les proves pilot.

M'ha vingut al cap mentre volava
un diumenge al llit
ens despertàvem
mirant-nos els peus,
comparant-nos els dits
i se m'ha escapat mitja rialla
ens he vist amb nens,
i amb tantes ganes.
Mai vam sospitar
que acabaríem així.

M'han posat en un hotel,
una suite descomunal
es veu Tòquio des d'el cel,
m'ha semblat un bon final.

Avui he fet una visita prèvia
i he vist les instal·lacions
m'han presentat els responsables
que són la creme de la creme
tot súper maco, reien molt
"arigató, arigató"
i el que m'ha fet de traductor
m'ha vist un pel acollonit
i ha dit "hi ha una part positiva"
Que, pelis discos llibres llocs,
que donarien molts per tornar a
viure'ls com el primer dia.

Però mirant els leds
i els electrodes
m'he vist panxa amunt
un llit amb rodes
mentre van passant
les llums d'un passadís
i he entès que demà
serà una altra vida
que viuré feliç,
una mentida
però per perdonar-te
calia arribar aquí.

Arribaré a l'aeroport,
no portaré cap record,
tu no em deixis preguntar
digues "hola, hem de marxar"
porta-ho tot al cotxe a punt,
fes-me cas, tots dos ben lluny.

Fugir, tornar a començar
en un poblet,
que tingui un nom que
no puguem ni pronunciar.