Els Amics S'Ajuden en Tot de Els Amics De Les Arts

Aquell amic plorant desconsolat.
La dona que estimava, casant-se l’endemà.
I servidors jurant que ho arreglàvem fos com fos.
Un noi sortint de casa tot mudat.
Nosaltres amb passamuntanyes protegint l’anonimat.
Bastons amunt.
El noi caient en un son ben profund.
Un maleter.
El seu cos esfumant-se del carrer.

Els amics s’ajuden en tot.

Asseient-lo en una cadira.
Canells tocant l’esquena.
Un nus. Un focus encegant-lo.
Un despertar prenyat d’enuig.
Un puny veloç.
I la carrera en solitari d’un queixal.
Un “Per què ho feu?” naixent d'on fa més mal.

Perquè els amics s’ajuden en tot.

I a cada cop més creatius volent convèncer-lo,
Redefinint el que tolera el cos humà.
“O fots al camp, te’n vas d’aquí, desapareixes,
O haurem d’anar a comprar una serra i s’està fent tard”.
Un de nosaltres acostant-se a deslligar-lo.
Pensant que ja l’havíem fet entrar en raó.
Ell maleint tot el nostre arbre genealògic,
Dient-nos coses realment fora de to.

El trist final més val que l'imagini cada oient.
Els nens millor quedeu-vos amb aquesta gran lliçó:

Els amics s'ajuden en tot.