Vola de Txarango

Algú ja riu i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles

Que duc als ulls mal temps i fred
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents-mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

Vola
Vola
Vola

Que tot m’ho he endut del caminar,
illes perdudes països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s’han apagat mil i una nits darrera l’aigua clara.

I no hi ha sol l’he segrestat,
tantes vegades pot fugir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.

Que duc als ulls mal temps i fred
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents-mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

T’he dut tot el que tinc, tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m’ha dit
i tu tens tota la màgia.
D’on l’has tret? quin és el secret?
Tornem-la, quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els quaranta lladres?
Vine són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem.

Vola
Vola
Vola
Vola...